El crepuscle de la humanitat

Descripción

Totes les poesies escollides en El crepuscle de la humanitat brollen del plany per la humanitat, de l’anhel envers la humanitat. El tema constant és pròpiament, no pas els problemes i sentiments particulars de l’home, sinó, senzillament, l’home com a tal, la humanitat. El moviment expressionista fou el darrer esforç comú, general i conscient de tota una generació cap a una nova creativitat i un nou perfeccionament de l’art, la música i la poesia –i també de la humanitat, tal com aquest moviment confiava al principi–. La poesia expressionista fou, en les seves visions i formes, el baròmetre que marcava d’avançada les sotragades del segle XX i és estimulant de veure com una generació de joves poetes s’enfronta a la decadència de l’home europeu i del seu art, de veure l’atreviment d’aquella generació de 1910 a 1920: l’atreviment envers l’amor de l’home present i futur, i l’atreviment d’un assaig permanent en la vida i la poesia.