Josep Maria Ripoll (Barcelona, 1962) es licenciado en Filología Catalana y Filología Española y ha sido profesor de instituto. Como poeta ha publicado Homenatges i sàtires (edición particular, 2002), Dels marges (Papers de Versàlia, 2004), Dir (premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, Proa, 2009) e Interiors i paisatges (Papers de Versàlia, 2017). Es autor del estudio Les novel·les de Joan Vilacasas (Fundació Bosch i Cardellach, 2002) y de las antologías Heterodòxies (La Magrana, 1995) y Estoy hablando de mi generación. Artículos 1973-1977 de Claudi Montanyà (Ayuntamiento de Barcelona, 2020). Fue coordinador de la revista Fragments (19831986), cofundador de la editorial Papers de Versàlia, y ha ejercido como crítico literario en diversos periódicos y revistas, en especial en Serra d’Or.
Buit
Retornar al buit
quan allò ple ens ofega.
Existir enllà dels objectes,
retrobar el propi lloc.
Sortir enllà dels cúmuls
per poder, finalment, ser.
Vacío
Regresar al vacío
cuando lo lleno nos ahoga.
Existir más allá de los objetos,
reencontrar el lugar propio.
Salir más allá del cúmulo
para, finalmente, poder ser.
Petita suite, VIII
If the moon could speak, what would it say?
If the moon could speak, it would say nothing.
Mark Strand
No he de callar, i aquest és el meu cant:
el del dia i la nit i el silenci de les coses.
S’explica tot en si mateix, i tot s’acaba
just allà on començava: no sabrem
de la lluna la llum amagada perquè
no hi ha res a amagar: tot transparent.
M’assec i escric, i això ja és tot.
Pequeña suite, VIII
If the moon could speak, what would it say?
If the moon could speak, it would say nothing.
Mark Strand
No debo callar y este es mi canto:
el del día y la noche y el silencio de las cosas.
Todo se explica en sí mismo, todo acaba
justo allí donde empezaba: no sabremos
de la luna la luz escondida porque
nada hay que esconder: todo transparente.
Me siento y escribo, y esto es todo.